Qui eren els dotze deixebles?
Els noms dels dotze deixebles de Jesús són Simó Pere, Andreu, Jaume (el fill de Zebedeu), Joan, Felip, Bartolomé, Tomàs, Mateu, Jaume (el fill d'Alfaeus), Taddau, Simó el Zealot i Judes Iscariot. (Vegeu Mateu 10: 1-4 i Lluc 6: 12-16.)
Llista dels 12 deixebles:
- Pere
- Jaume
- Joan
- Andreu
- Bartolomé o Natanael
- Jaume el menor
- Judes
- Judes Tadeu
- Mateu o Leví
- Felip
- Simó el Zealot
- Judes el Bessó
Els apòstols de Jesús
Els 12 deixebles / apòstols de Jesús van ser les pedres fonamentals de la seva església, alguns fins i tot van escriure parts de la Bíblia. A Apocalipsis 21:14, se'ns diu que els dotze fonaments de la muralla de la Nova Jerusalem tindran escrits els noms dels dotze deixebles / apòstols. És evident, per tant, que Déu atorga una gran importància a aquests dotze homes.
A mesura que estudiem les vides d’aquests valents del segle I, i què va significar ser un deixeble a l'època de Jesús, esperem entendre i saber desenvolupar com és un deixeble del segle XXI, dirigit per l'Esperit, tal i com hauria d'haver significat Crist.
La següent informació biogràfica sobre els dotze deixebles originals de Jesús utilitza els relats del Nou Testament juntament amb les llegendes i tradicions més respectades. No volem inferir, que la llegenda i la tradició constitueixen un fet històric. Sentim, però, que tenen valor en l'estudi de la vida d'aquests homes que "... van capgirar el món ..."
Pere
Simó Pere, fill de Jonàs, era un pescador que vivia a Betsaida i Capernaum. Feia treballs evangèlics i missioners entre els jueus, arribant fins a Babilònia. Va ser membre del cercle interior i va ser autor de les dues epístoles del Nou Testament que porten el seu nom. La tradició diu que va ser crucificat, cap avall, a Roma.
En cada llista apostòlica, es menciona primer el nom de Pere. Tot i això, Pere tenia altres noms. A l’època de Crist, la llengua comuna era el grec i la llengua familiar era l’hebreu. De manera que el seu nom grec era Simó (Marc 1:16; Joan 1:40, 41). El seu nom hebreu era Cefes (1 Corintis 1:12; 3:22; 9: 5 i Gàlates 2: 9). El significat grec de Simó és roca. El significat àrab de Cefas també és roca.
Per comerç, Pere era un pescador. Era un home casat (1 Corintis 9: 5) i la seva casa era a Capernaum. Probablement Jesús va fer allà la seva seu quan va visitar Capernaum. Pere també era un galileà, al igual que molts dels altres deixebles. Josephus va descriure així als galileus: "Sempre eren aficionats a la innovació i per naturalesa disposats a canviar i encantats de la sedició. Sempre estaven disposats a seguir el líder i a començar una insurrecció. Eren ràpids en temperament i donats a la lluita, eren homes molt cavallerescos". El Talmud diu això dels galileus: "Estaven més ansiosos per l'honor que pel guany, de temptació ràpida, impulsius, emocionals, despertats fàcilment per una crida a l'aventura, lleials fins al final".
Pere era un típic galileà. Entre els dotze, Pere era el líder. Destaca com a portaveu dels dotze apòstols. És ell qui va preguntar el significat de la dificultat a Mateu 15:15. És ell qui va preguntar amb quina freqüència s’ha de perdonar. És ell qui va preguntar sobre la recompensa de tots aquells que segueixen a Jesús. Ell va confessar Jesús per primer cop i el va declarar com a Fill del Déu viu. És ell qui estava al Mont de la Transfiguració. És ell qui va veure la filla de Jairus tornar a la vida. Però és el que va negar a Crist davant una donzella. Va ser un apòstol i un missioner que va dedicar la seva vida al seu Senyor. És cert, Pere va tenir moltes faltes, però sempre tenia la gràcia salvadora del cor amorós. Per molt que hagués caigut i fracassat, sempre recuperava el seu coratge i la seva integritat.
Pere va ser martiritzat en una creu. Pere va demanar que el poguessin crucificar cap per avall perquè no era digne de morir com havia mort el seu Senyor. El seu símbol apostòlic és una creu cap per avall amb les claus creuades.
Jaume
Jaume, el vell, Boanerges, fill de Zebedeu i Salome, germà de Joan Apòstol; un pescador que vivia a Betsaida, Capernaum i Jerusalem. Va predicar a Jerusalem i Judea i va ser decapitat per Herodes, 44 dC (Fets 12: 1,2). Va ser membre del cercle interior, així anomenat perquè se'ls concedia privilegis especials. El Nou Testament ens explica molt poc sobre Jaume. El seu nom no apareix mai al marge del seu germà, John. Eren una parella inseparable (Marc 1: 19-20; Mateu 4:21; Lluc 5: 1-11).
Era un home de coratge i perdó, un home sense gelosia, que vivia a l’ombra de Joan, un home d’una fe extraordinària. Va ser el primer dels dotze a convertir-se en màrtir. El seu símbol són tres petxines, el signe del seu pelegrinatge al costat del mar.
Joan
Joan Boanerges, fill de Zebedeu i Salome, germà de Jaume, l'apòstol. Va ser conegut com a deixeble estimat. Pescador que vivia a Betsaida, Capernaum i Jerusalem, fou membre del cercle interior. Va escriure l'Evangeli de Joan, I Joan, II Joan, III Joan i Revelació. Predicà entre les esglésies d'Àsia Menor. Desterrat a l’illa de Patmos, després fou alliberat i morí per mort natural. Joan va ser un dels apòstols destacats. És esmentat en molts llocs del Nou Testament. Era un home d’acció; era molt ambiciós; i un home amb un temperament explosiu i un cor intolerant. El seu segon nom era Boanerges, que significa fill del Tro. Ell i el seu germà, Jaume, provenien d’una família més benestant que la resta dels 12 Apòstols. Com que el seu pare havia contractat servents en el seu negoci pesquer (Marc 1:20), potser s'ha sentit per sobre de la resta. Era a prop de Pere. Van actuar junts al ministeri. Pere, però, sempre va ser el portaveu del grup.
Joan es va apaciguar amb temps. En la darrera part de la seva vida, havia oblidat tot, inclòs la seva ambició i el seu clima explosiu, tret del comandament d'amor del Senyor.
Es diu que el van intentar matar donant-li un calze de verí del qual Déu el va esquivar. Va morir per causes naturals. El seu símbol és un calze amb una serp.
Andreu
Andreu era el germà de Pere i un fill de Jonàs. Va viure a Betsaida i a Capernaum i va ser pescador abans que Jesús el cridés. Originalment va ser deixeble de Joan Baptista (Marc 1: 16-18). Andreu va portar a Jesús el seu germà, Pere (Joan 1:40). És el primer que obté el títol de missioner domèstic i estranger. Tres països el reclamen com el seu Patró: Sant-Petersburg, Escòcia i Grècia. Molts estudiosos diuen que va predicar a Escítia, Grècia i Àsia Menor.
Andreu va introduir els altres a Jesús. Tot i que les circumstàncies el van situar en una posició en què li hauria estat fàcil fer-se gelós i ressentit, però, en segon lloc, es mostrava optimista i content. El seu principal propòsit a la vida era acostar els altres al mestre.
Segons la tradició, Andreu va morir com a màrtir a Achaia, Grècia, a la ciutat de Patra. Quan la dona del governador Aepeas va ser curada i convertida a la fe cristiana, i poc després, el germà del governador es va convertir en cristià. Aepeas es va enfadar. Va detenir Andreu i el va condemnar a morir a la creu. Andreu, sentint-se indigne de ser crucificat de la mateixa manera que el seu mestre, va suplicar que fos diferent. Així doncs, va ser crucificat en una creu en forma de X, que encara es diu creu de Sant Andreu i que és un dels seus símbols apostòlics. També s’ha aplicat a Andreu un símbol de dos peixos creuats, perquè abans era un pescador.
Bartolomé o Natanael
Bartolomé Natanael, fill de Talmai, vivia a Cana de Galilea. El seu símbol apostòlic són tres ganivets paral·lels. La tradició diu que era missioner a Armènia. Diversos estudiosos creuen que era l'únic dels dotze deixebles que provenien de sang reial o de naixement noble. El seu nom significa Fill de Tolmai o Talmai (2 Samuel 3: 3). Talmai era rei de Geshur, la filla de la qual, Maaca, era l'esposa de David, mare d'Assolom.
El nom de Bartolomé apareix a cada llista dels deixebles (Mateu 10: 3; Marc 3:18; Lluc 6:14; Fets 1:13). Aquest no era, però, un nom; era el seu segon nom. El seu primer nom probablement va ser Natanael, a qui Jesús va anomenar "un israelita de veritat, en qui no hi ha engany" (Joan 1:47).
Jaume el menor
Jaume el menor, fill d’Alpheus, o Cleophas and Mary, vivien a Galilea. Era germà de l’apòstol Judes.
Segons la tradició, va escriure l'Epístola de Jaume, va predicar a Palestina i Egipte i va ser crucificat a Egipte. Jaume era un dels deixebles poc coneguts. Alguns estudiosos creuen que era el germà de Mateu, el recaptador d’impostos. Jaume era un home de caràcter fort i un dels tipus més ardents. Una altra tradició diu que va morir com a màrtir i el seu cos va ser serrat a trossos. La serra es va convertir en el seu símbol apostòlic.
Judes
Judes Iscariota, el traïdor, era el fill de Simó que vivia a Kerioth de Judà. Va trair Jesús per trenta peces de plata i després es va penjar (Mateu 26: 14,16).
Judes, l’home que es va convertir en el traïdor, és l’enigma suprem del Nou Testament perquè és tan difícil veure com algú que estava tan a prop de Jesús, que va veure tants miracles i va escoltar tanta part de l’ensenyament del Mestre podria trair-lo mai, en mans dels seus enemics.
El seu nom apareix en tres llistes dels dotze apòstols (Mateu 10: 4; Marc 3:19; Lluc 6:19). Es diu que Judes venia de Judà a prop de Jericó. Era jueu i la resta de deixebles eren galileans. Va ser el tresorer de la banda i entre els líders forasters.
Es diu que Judes era un violent nacionalista jueu que havia seguit Jesús amb l'esperança que a través d'ell es pogués fer realitat la seva flama i els seus somnis nacionalistes. Ningú pot negar que Judas era un home cobejós i, de vegades, feia servir el seu càrrec de tresorer de la banda per trepitjar el moneder comú. No hi ha cap raó per la que Judes va trair a Jesús; Però no és la seva traïció la que va posar Jesús a la creu, sinó que van ser els nostres pecats. El seu símbol apostòlic és el forat d'un penjat o una bossa de diners amb peces de plata que en cauen.
Judes Tadeu
Judes Tadeu, o Lebeu, fill d'Alfeu o de Cleòfates i de Maria. Era germà de Jaume el més jove. Va ser un dels apòstols menys coneguts i va viure a Galilea. La tradició diu que va predicar a Assíria i Pèrsia i va morir com a màrtir a Pèrsia.
Jerome va anomenar Judes "Trinomious" que significa "un home amb tres noms". A Marc 3:18 se l’anomena Tadeus. A Mateu 10: 3 es diu Lebeu. El seu cognom era Tadeu. A Lluc 6:16 i Fets 1:13 se l’anomena Judes, germà de Jaume. Judes Tadeu també es va anomenar Judes el Zelot.
Era un nacionalista intens i violent amb el somni d’una potència mundial i la dominació del poble escollit. En els registres del Nou Testament (Joan 14:22) va preguntar a Jesús a l'Última Cena: "Però, Senyor, per què teniu la intenció de mostrar-vos a nosaltres i no al món?" Judes Tadeu estava interessat en donar a conèixer al món el Crist. No tanmateix com un Salvador que pateix, sinó com un rei que governa. Podem veure clarament a partir de la resposta que Jesús li va donar, que el camí del poder no es pot substituir mai pel camí de l’amor.
Es diu que Judes va anar a predicar l'evangeli a Edessa a prop del riu Eufrates. Allà va sanar a molts i molts van creure en el nom del Mestre. Judes va anar d’allà a predicar l’evangeli a altres llocs. Va ser assassinat amb fletxes a Ararat. El símbol escollit per ell és el vaixell perquè era un missioner pensat per ser un pescador.
Mateu o Leví
Mateu, o Levi, fill d’Alfeus, vivia a Capernaum. Era publicà o recaptador d’impostos. Va escriure l'Evangeli que porta el seu nom. Va morir màrtir a Etiòpia.
La crida de Mateu a la banda apostòlica es comenta a Marc 2:14, Mateu 9: 9 i Lluc 5: 27-28. D’aquests passatges, s’assabenta que Mateu també es deia Levi. Era un costum habitual a l’Orient Mitjà en l’època de Crist que els homes tinguessin dos noms. Els noms de Mateu signifiquen "un regal de Déu". Jesús li hauria pogut donar el nom de Levi. És probable que Jaume el menor, que era un dels dotze apòstols, fos el germà de Mateu, també fill d’Alfeu. Tot i que personalment sabem poc de Mateu, el fet destacat és que era recaptador d’impostos. La versió King James l’anomena publicà, que en llatí és Publicanus, és a dir que es dedica al servei públic, un home que gestionava diners públics o un recaptador d’impostos.
De totes les nacions del món, els jueus eren els odors més poderosos dels recol·lectors d’impostos. Per al devot jueu, Déu era l'únic a qui tenia raó de tributar en impostos. Pagar-ho a qualsevol altre era violar els drets de Déu. Els recaptadors no eren odiats només per motius religiosos, sinó perquè eren notòriament molts injustos.
A la ment de molts homes jueus honrats, aquests recaptadors eren considerats criminals. En temps del Nou Testament es classificaven amb prostitutes, gentils i pecadors (Mateu 18:17; Mateu 21:31, 33; Mateu 9; 10; Marc 2: 15,16; Lluc 5:30). Se sap que els recaptadors d’impostos van valorar els impostos a pagar per sumes impossibles i, a continuació, s’ofereixen a prestar els diners als viatgers amb un alt tipus d’interès. Així era Mateu. Jesús va escollir un home que tots els homes odiaven i el va convertir en un dels seus homes. Només Jesucrist podia veure el potencial d’un recaptador d’impostos de Capernaum.
Mateu no era pescador com la majoria dels altres apòstols. Va poder utilitzar un bolígraf i amb la seva ploma es va convertir en el primer home que va presentar al món, en llengua hebrea, un relat de l’ensenyament de Jesús. És clarament impossible estimar el deute que el cristianisme deu a aquest col·lectiu d’impostos menyspreat. Una persona qualsevol hauria cregut impossible reformar Mateu, però per a Déu tot és possible. Mateu es va convertir en el primer home que va escriure les ensenyances de Jesús. Va ser un missioner de l'Evangeli, que va dedicar la seva vida a la fe del seu mestre. El símbol apostòlic de Mateu són tres bosses de diners que ens recorda que era un recaptador d'impostos abans que Jesús el cridés.
Felip
La tradició diu que el deixeble Felip va predicar a Frígia i va morir com a màrtir a Hierapolis. Felip venia de Betsaida, la ciutat d'on venien Pere i Andreu (Joan 1:44). La probabilitat és que ell també fos pescador. Tot i que els tres primers evangelis registren el seu nom (Mateu 10: 3; Marc 3:18; Lluc 6:14; Fets 1:13), és a l'evangeli de Joan que Felip es converteix en una personalitat viva.
Els estudiants no estan d'acord amb Felip. A Fets 6: 5, tenim a Felip com un dels set diaques ordenats. Hi ha qui diu que es tracta d’un Felip diferent. Hi ha qui creu que aquest és l’apòstol. Si aquest és el mateix Felip, la seva personalitat es va donar més vida perquè va tenir una campanya reeixida a Samaria. Va conduir l'eunuc etíop a Crist (Fets 8:26). També va romandre amb Pau a Cesarea (Fets 21: 8) i va ser una de les figures més importants de la tasca missionera de l’església primerenca.
L'evangeli de Joan mostra a Felip com un dels primers a qui Jesús va dirigir les paraules: "Segueix-me". Quan Felip va conèixer a Crist, va trobar immediatament a Natanael i li va dir que "l'hem trobat, de qui Moisès ... i els profetes, van escriure". Nathanael era escèptic. Però Felip no va discutir amb ell; simplement va respondre: "Vine a veure". Aquesta història ens explica dues coses importants sobre Felip. Primer, mostra la seva correcta aproximació als escèptics i la seva fe simple en Crist. En segon lloc, demostra que tenia un instint missioner.
Felip era un home amb un cor càlid i un cap pessimista. Era un que li agradaria molt fer alguna cosa pels altres, però que no veia com es podia fer. Però aquest simple galileà va donar tot el que tenia. A canvi, Déu el va utilitzar. Es diu que va morir penjat. Mentre moria, va demanar que el seu cos no fos embolicat en lli, sinó en papir, perquè no era digne que ni el seu cos mort fos tractat com el cos de Jesús. El símbol de Felip és una cistella, per la seva part en l’alimentació dels cinc mil. És ell qui va subratllar la creu com a mostra de cristianisme i victòria.
Simó el Zealot
Simon, the Zealot, one of the little-known followers called the Canaanite or Zelotes, lived in Galilee. Tradition says he was crucified.
Simó, el zelot, un dels seguidors poc coneguts anomenats cananites o Zelotes, vivia a Galilea. La tradició diu que va ser crucificat.
A dos llocs de la versió del rei Jaume, se l’anomena cananeu (Mateu 10: 4; Marc 3:18). Tanmateix, als altres dos llocs se l’anomena Simon Zelotes (Lluc 6:15; Fets 1:13). El Nou Testament no ens dóna pràcticament res sobre ell personalment, tret que diu que era un zelot. Els zelots eren fanàtics nacionalistes jueus que tenien en compte l'heroïcitat pel patiment que comportava i la lluita pel que consideraven la puresa de la seva fe. Els zealots estaven enfadats d’odi cap als romans. Va ser aquest odi a Roma qui va destruir la ciutat de Jerusalem. Josephus diu que els zelots eren persones temeraries, fervoroses en les bones pràctiques i extravagants i temeraris en les pitjors accions.
A partir d’aquest context, veiem que Simó era un nacionalista fanàtic, un home dedicat a la Llei, un home amb odi amarg cap a qualsevol que s’atrevís a comprometre’s amb Roma. Simó va sorgir clarament com a home de fe. Va abandonar tot el seu odi per la fe que mostrava envers el seu mestre i l’amor que estava disposat a compartir amb la resta de deixebles, i especialment Mateu, el recaptador romà.
Simó, el zelot, l’home que alguna vegada hauria matat en lleialtat a Israel, es va convertir en l’home que va veure que Déu no tindrà cap servei forçat. La tradició diu que va morir com a màrtir. El seu símbol apostòlic és un peix que es troba en una Bíblia, cosa que indica que va ser un antic pescador que es va convertir en pescador d’homes mitjançant la predicació.
Judes el Bessó
Judes el Bessó va viure a Galilea. La tradició diu que treballava a Partia, Pèrsia i l'Índia, patint martiri a prop de Madras, al Mont. Sant Tomàs, India.
Tomàs era el seu nom hebreu i Didim era el seu nom grec. De vegades es feia dir Judes. Mateu, Marc i Lluc no ens diuen res sobre Tomàs tret del seu nom. Tanmateix, Joan el defineix amb més claredat en el seu Evangeli. Tomàs va aparèixer a l’aixecament de Llàtzer (Joan 11: 2-16), a la sala superior (Joan 14: 1-6) on volia saber com anava Jesús. A Joan 20:25, el veiem dient que a no ser que vegi les impressions de les ungles a la mà de Jesús i el cop de llança al seu costat, ell no creurà. Per això Tomàs es va fer conegut com Tomàs el dubtós.
Per naturalesa, Tomàs era pessimista. Era un home desconcertat. Però era un home de valent. Era un home que no s’ho podia creure fins que no ho hagués vist. Era un home de devoció i fe. Quan Jesús es va aixecar, va tornar i va convidar a Tomàs a posar-li el dit a les làmines de les ungles a les seves mans i al seu costat. Aquí veiem a Tomàs fent la màxima confessió de fe, "El meu Senyor i el meu Déu". Els dubtes de Tomàs es van transformar en fe. Per aquest mateix fet, la fe de Tomàs es va fer gran, intensa i convincent. Es diu que va rebre l'encàrrec de construir un palau per al rei de l'Índia, i va ser assassinat amb una llança com a màrtir per al seu Senyor. El seu símbol és un grup de llances, pedres i fletxes.
Qui va substituir Judes Iscariot?
Maties va ser seleccionat per substituir Judes, tal com es va registrar a Fets 1: 15-26. L’altre home que també tenia en consideració es deia Josep o Barsabàs, i s’anomenà Justus. Es van repartir un munt i finalment Maties va ser escollit. Fets 1: 24-26 registra el següent: "I van pregar i van dir:" Vós, Senyor, que coneixeu el cor de tots, mostreu quin d'aquests dos heu triat per participar en aquest ministeri i l'apostolat del qual Judes va caure la transgressió, que pogués anar al seu lloc ". I es va comptar amb els onze apòstols". La Bíblia és escassa sobre detalls addicionals relacionats amb Maties, però es diu que Matíes va estar amb Jesús des del seu bateig fins a la seva resurrecció. A més del llibre d’Actes, Maties no s’esmenta en cap altre lloc de la Bíblia.D’acord amb fonts històriques, Maties va viure fins als 80 dC i va difondre l’evangeli a la vora de la Càspia i la Capadòcia.